dimecres, 24 de març del 2010

TRIBUS URBANAS Y ADOLESCENCIA


El fenómeno de las tribus urbanas no es nada más que la búsqueda de los jóvenes por aquella identidad tan añorada. Cuando un joven se junta a una sociedad que posee las mismas tendencias, modas, etc. que él, este se sentirá identificado tanto con el grupo como con sus modas y sus símbolos.


Madrid Noviembre 2009 Beatriz Quiroga
--------------------------------------------------------------------------------

El tema de las tribus urbanas ha sido uno de los que más páginas de libros, periódicos y revistas, y más horas de radio y televisión ha llenado en las últimas décadas. La recurrencia del tema revela el intento que la sociedad adulta ha hecho - y hace - para comprender las nuevas formas de vida, de cultura y de ocio de la adolescencia y juventud, y de sus maneras de adaptarse a un mundo en constante cambio.
Bajo la denominación de tribus urbanas se describe a las agrupaciones de jóvenes y adolescentes que comparten un modo de ver la vida, una estética particular, la adhesión a un estilo musical, etc., y que se da especialmente, aunque no únicamente, en entornos urbanos.

Han sido diversos los estudios sobre el tema que se han hecho desde disciplinas tan dispares como la Antropología, la Sociología, las Ciencias de Comunicación e incluso la Psicología, pero, en resumen, se podría definir una tribu urbana como un espacio:

  • que se constituye con un conjunto de reglas específicas a las que el joven decide confiar su imagen parcial o global, con niveles bastante amplios de implicación.
  • que es un lugar de mitos, donde sus miembros pueden construir una imagen, un esquema de actitudes y comportamientos gracias a los cuales su sentido de identidad queda reafirmado y reforzado.
  • que es un lugar de desorden y agitación social, en el sentido de que sus miembros deciden “declarar la guerra” a la sociedad adulta de la que no quieren formar parte.
Donde la relación de pertenencia es intensa y aporta un sentido existencial. Las acciones de los miembros de los grupos se sostienen en esta pertenencia, lo que deriva en una cierta des-responsabilización de los individuos respecto a sus propias acciones.

Desde la Psicología y la Sociología, los autores coinciden al afirmar que la búsqueda de una identidad social que lleva al adolescente a buscar un grupo con el que identificarse coincide con el momento normal y más crucial de la búsqueda de la propia identidad. Esto, además, explicaría el carácter transitorio que suele tener la pertenencia a estas tribus.
Cualquiera con un hijo adolescente sabe lo complicada que es esta época para toda la familia. Un periodo de inestabilidad emocional, de crisis de identidad, un momento en el que a los padres a veces les cuesta reconocer a su hijo como a la persona que creían conocer. No en vano, los últimos estudios en neurociencia determinan que durante este periodo, no sólo hay cambios a nivel hormonal, sino que también se producen drásticas modificaciones en el cerebro. La neurocientífica Sarah Blakemore, investigadora del Institute of Cognitive Neuroscience del University College de Londres, especialista en la investigación del cerebro adolescente y basándose en las tecnologías que permiten ver el funcionamiento del cerebro en vivo, afirma que la adolescencia es “una época de desarrollo cerebral especialmente importante” y que es "un periodo donde la conciencia de uno mismo, la influencia de los semejantes, la asunción de riesgos...todas estas cosas cambian".

Judith Rich Harris, en el capítulo dedicado a la adolescencia de su polémico libro “El mito de la educación”, nos habla de un equipo de psicólogos que estudió a adolescentes durante la década de los 70 llegando a la conclusión de que “ser miembro de un grupo era un factor clave para el desarrollo de la personalidad”; también cita al etólogo Eibl-Eibesfeldt cuando éste habla de los ritos de paso de las tribus tradicionales diciendo que “el chico debe emanciparse de su familia para que pueda identificarse con el grupo (sociedad) a otro nivel. Debe desarrollar una lealtad al grupo que va más allá de la lealtad a la familia […], ya que la iniciación saca al chico de la esfera de su familia inmediata y lo entrega al grupo”.Y, concluye diciendo que “cuando se reparten entre grupos, los adolescentes se están definiendo a sí mismos.”

Es comprensible que muchos padres al encontrarse en el pasillo con un desconocido disfrazado de “Eduardo Manostijeras” se lleven un susto de aupa. O, que la batalla campal en contra de los vaqueros cochambrosos, rotos y deshilachados nos dejen un profundo agotamiento existencial, pero todo pasa… y todo queda. Eviten oponerse o desaprobar la indumentaria de sus hijos, sólo conseguirán reforzar esa actitud. No caigan en la angustiosa, aunque comprensible pregunta: pero, ¿te vas a poner eso para ir a ver a tu abuela? Intente respirar, tomarse las cosas con sentido del humor, aceptar el reto que les proponen los adolescentes y recen a Santa Rita para que este momento vital acabe lo antes posible.

-----------------------

"Las tribus urbanas son cazadoras de identidad"

22/09/2009


Sostiene Costanza Caffarelli, antropóloga de la Universidad Nacional del Centro (UNICEN), que analizó el fenómeno de los grupos sociales de los emos, floggers, punks y los rolingas. ¿Cómo reconocer cada tribu? ¿En qué creen? ¿Cómo se visten? ¿Qué música escuchan? ¿Son violentas o sólo rebeldes? Estas y muchas otras preguntas se buscan responder en el libro ?Tribus urbanas. Cazadores de identidad".

La antropóloga Costanza Caffarelli de la Universidad Nacional del Centro (UNICEN), Argentina, estudió el fenómeno sobre jóvenes y tribus urbanas . Caffarelli es licenciada en Antropología de la Facultad de Ciencias Sociales de la UNICEN y magíster en Problemas y Patologías del Desvalimiento y en Gestión Educativa. En su publicación analizó los nuevos intereses, gustos, costumbres y valores de los adolescentes de hoy.

El libro explora una cuestión que inquieta a la opinión pública en los últimos tiempos: el fenómeno de las tribus urbanas. Estas manifestaciones juveniles se expanden cada vez más en ciudades de América Latina, así como en Estados Unidos y Europa.

Son grupos que comparten una visión del mundo, una cierta ideología, una estética (peinado, maquillaje, modo de vestir) y el gusto por determinado género musical. Toman distancia de la sociedad, del "mundo adulto", y constituyen espacios de encuentro y de contención, en los cuales comparten intereses e inquietudes, y se brindan protección unos a otros.

Desde los históricos hippies y rockeros, pasando por punks, heavies y góticos, hasta los actuales indies, ravers y floggers, y los sugestivos emos, una gran cantidad de agrupaciones se ha conformado, con una fuerte marca en común: manifestar la insatisfacción que les genera el modo en que el mundo los trata.

Hacer a un lado los (pre)juicios Según la autora, también doctorada en Ciencia Política, se trata de hacer a un lado los (pre)juicios, para poder saber de qué se trata y qué hacer para abordar este fenómeno de las tribus urbanas, que de un modo u otro, ha venido para quedarse.

"La idea o el concepto de tribus urbanas es bastante nuevo, aparece a fines de los años 80 y los 90, para dar cuenta de los fenómenos de agrupamientos juveniles" explicó la investigadora de la UNICEN.

En su investigación, trata de comprender
"cómo los jóvenes se congregan a partir de ciertas afinidades, intereses, gustos, ideales e intereses compartidos, en el marco de un concepto que ha sido bastante discutido".

Respecto a esa discusión del concepto de tribu urbana, especificó que se da en torno a
"si se trata de tribus o no y por qué, pero creo que lo interesante es que sirve como herramienta para pensar cómo es el agrupamiento o el fenómeno de agrupamiento en los jóvenes".

En tal sentido, estima que lo más interesante está en saber
"por qué y cómo aparecen esos grupos, y debido a qué se da en esa etapa de la vida", marcando diferencias sobre todo a partir de la ?apariencia? en su forma de ser y desenvolverse en la sociedad.

"La apariencia tiene que ver con aspectos filosóficos, lo que cada tribu presenta como consigna que lo identifica, pero también el aspecto estético es uno de los que quizás más llama la atención porque es lo más visible, y hasta lo más provocador".

Para Cafarelli, es a partir de lo estético que las tribus "construyen esa provocación". Tras mencionar el ejemplo del surgimiento de los punks en Inglaterra durante la década del 70, con crestas y pantalones rotos en medio de una sociedad conservadora, indica que se trataba, en aquel entonces, de
"una estética que implicaba una provocación, algo que se sigue dando pero de diferente manera y en un contexto distinto, por eso hay que leerlo en su contexto histórico".

Tecnología, emos y floggers

Precisamente revisando ese concepto de tribu urbana, Cafarelli aclara que "respecto a emos y floggers se visualiza el uso de la tecnología y las comunicaciones como denominador común, o sea estos grupos están mediados por la tecnología, el uso de internet, las cámaras y lo que se ve por el hecho de subir esas fotos a las páginas".

En su análisis, surge que existe
"una facilidad y una velocidad en la comunicación que va produciendo otro tipo de intercambios o que tiene que ver ya con otros soportes".

El fenómeno se ve en edades que van de los 13 a los 20 años aproximadamente.
"Siempre se producen estos grupos de pares, donde los jóvenes van saliendo un poco de sus casas, experimentando socialmente, viviendo en el afuera, y entonces la constitución de esos grupos ayuda a que la salida sea menos traumática y conflictiva".

Respecto a las situaciones de violencia, que suelen aparecer mediáticamente asociadas a estas tribus, sobre todo en los medianos y grandes centros urbanos del mundo- pueden encontrar alguna explicación: "de algún modo tienen que ver con afirmar la identidad, de un modo exacerbado y violento. Por ejemplo, es como decir: a ese otro como no es como yo, no lo tolero ("no lo banco") entonces lo agredo. De esta forma se trata de preservar la propia identidad y remarcar esa diferencia de la peor manera".

Por otra parte, históricamente, la música, la literatura, el teatro, el cine, y la cultura en general ha generado estos movimientos diferenciables, quizás hoy más visibles por el avance constante y vertiginoso de la comunicación.

"Siempre se da en torno a lo que llamamos el consumo cultural, y que también tiene que ver con la vestimenta" remarca la autora del libro.

A no preocuparse, ya se le va a pasar

Lo cierto es que la antropóloga señaló que "siempre cuando se es adolescente se es parte de un grupo. Muchos padres, ante el avance de las tribus suelen preguntarse: si mi hijo es flogger o se viste de manera no convencional ¿debo estar preocupado? En realidad ser parte de un grupo es una cuestión prototípica de esa edad, por eso los padres en realidad no deberían preocuparse ni alarmar a su hijo, dado que el chico está en esa experiencia social como parte de un grupo".

Y amplió, respecto a las inquietudes que abordan por lo general a la juventud: "se trata de constituirse como grupo, con chicos y chicas que quizás están sufriendo lo mismo que ellos. Se trata de ver cómo
"me banco esto de salir a tener que lidiar con el afuera: tengo que salir de noche solo, volver, como usar la plata, defenderme en el colegio de determinadas situaciones" diría un adolescente.

Ante ese panorama, Cafarelli finalmente plantea que
"es ese momento donde se van jugando como sujeto en sucesos dolorosos o difíciles de asumir, y para eso los jóvenes van buscando esos grupos de referencias, más allá que no sean tribus. Todos fuimos chicos y parte de un grupo, siempre nos encontramos en eso que nos permite ir viviendo una experiencia social para intentar ver, de a poco, con que nos encontraremos luego".

Fuente: Prensa, UNICEN, de Universia Argentina.


MÚSICA


Bob Marley - Red Red Wine



50 Cent - In Da Club

Metallica - ...And Justice For All (live)


VÍDEOS

Floggers recull de balls


Tribus urbanes...La Sexta noticies


DENOMINACION DE ORIGEN, LASEXTA: TRIBUS URBANAS SEP 2009: intro, Scene, Emos, Anuncios, Visual Kei, Gemelas, Rapero



Documental Rastafari - Que es ser un Rastafari

diumenge, 21 de març del 2010

OTAKUS




ORIGEN I FILOSOFIA DE VIDA

Els otaku no es poden definir com una tribu urbana del tot ja que es tracta de gent que pertany a altres tribus i que integren un grup.
En realitat el terme otaku significat fanàtic d’alguna cosa, d’un hobbie però últimamen s’ha relacionat molt amb els aficionats al manga i a l’anime.
Els otakus més comuns són els “anime otaku” que és l’aficionat a l’anime, el “manga otaku” que són els aficionats al manga, els “pasokon otaku” que són els fanàtics dels ordinadors i els “gemu otaku” que són els fanàtics dels videojocs.
Els “Hokkikomoris” són aquelles fanàtics d’alguna cosa que no surten de casa sota cap concepte per dedicar-se plenament al seu hobbie, són persones antisocials que viuen obsessionades per un tema.

MÚSICA

Pel que fa a la música, com que els otaku poden pertànyer a moltes tribus urbanes i escoltar la música pròpia de cada una. Tot i així el que la majoria de persones etnèn com a otakus són tots aquelles aficionats al manga i a l’anime. A aquests dos últims grups els agrada la música japonesa i les bandes sonores de les sèries o pel•lícules d’aquests gèneres.

VESTIMENTA

La vestimenta dels otakus anime i manga no es diferencia per cap estil ja que la majoria vesteix com li agrada i no té res a veure amb les seves aficions. Tot i que els fanàtics que porten aquesta afició fins a un extrem els hi agrada vestir-se com els seus personatges preferits de les sèries manga o anime. Aquest solen posar-se indumentària molt extravagant com si ells mateixos fossin els protagonistes d’un còmic o d’una sèrie .

Publicat per Alba Medinyà

HEAVY METALS




ORIGEN

En els seus inicis, els seguidors d’aquest gènere eren de classe mitja i obrera però avui en dia s’han repartit en tots els sectors socials.
Els temes i els missatges varien molt segons el gènere o banda. Algunes parlen de política, violència i de problemes socials. D’altres poden parlar sobre religions com el satanisme que és relacionat amb aquesta tribu urbana tot i que en moltes ocasions només són rumors per crear polèmica.
Es tracta d’una crítica general en la societat i una via d’escapisme a partir de la seva música i la seva ideologia. També estan molt lligats amb els moviments antireligiosos.

FILOSOFIA DE VIDA

Deixant de banda que es relacioni als seguidors del “heavy metal” amb el satanisme i la violència, els seguidors de veritat i que es senten part d’aquest moviment descriuen els seus ideals d’una manera molt diferent. Són partidaris de que cadascú tingui la seva opinió i pugui tenir una idea totalment diferent però potencien la unitat tot i que hi hagi desigualtat de creences no és un impediment per formar una banda o un grup.
També parlen de la germandat i la fraternitat, l’honor i l’amistat per sobre d’altres ideals.
És un des gèneres musicals i una de les tribus urbanes menys extenses, però tot i així els seus seguidors són fidels als seus ideals.

MÚSICA

Com ja hem dit en l’apartat anterior, es tracta d’una música força violenta i per tant s’utilitzen lletres i ritmes agressius en la majoria de peces.
Els instruments que més s’utilitzen són la guitarra, el bombo, el baix, la bateria i el teclat.
En l’apartat vocal hi ha moltes varietats, des de veus fines i agudes com veus greus i guturals. En la majoria de casos les veus guturals impedeix que es pugui comprendre la temàtica de les lletres.

VESTIMENTA


Com que no és una gènere tan estès com d’altres la seva indumentària crida força l’atenció. Solen anar vestits amb pantalons de cuir o texans ajustats, jaqueta o armilla de cuir, normalment la roba la duen negra.
Utilitzen botes esportives o militars i també utilitzen molts complements de plata i amb punxes en els collarets o polseres que en alguns casos transmet una imatge violenta i agressiva.
La roba associada als “heavy metals” té les seves arrels en els motoristes i les subcultures roqueres.

Publicat per Alba Medinyà

RASTAFARIS





ORIGEN

Aquest grup sorgeix de la seva creença més bàsica que era Haile Selassie, el déu vivent de la raça negra. Era més ben conegut com a Ras Tafari, l’empreador d’Etiòpia.
La seva icona és un lleó ja que es representen com els reis, tot i que la seva idea principal és lluitar contra les desigualtat del poble negre, ja que es senten rebutjats fins i tot avui en dia. Es tracta de que els negres recuperin les seves arrels i se’n sentin orgullosos.

FILOSOFIA DE VIDA

La seva filosofia de vida va molt lliga als seus orígens, protesten en contra de la pobresa, l’opressió i la desigualtat. Volen transmetre que tots som iguals ens trobem en la situació que ens trobem i destaquen la situació en que es troba el poble negre.
La seva bandera dominada pels colors verd, groc i vermell és un símbol de religió. El vermell representa la sang dels màrtirs que han mort per la lluita de la igualtat, el verd és la vegetació d’Etiòpia i el groc o daurat és la riquesa i la prosperitat que Àfrica pot oferir.
En general els rastafaris creuen que fumar cannabis és una ajuda a la meditació i la introspecció. Es coneix com l’herba sagrada que els ajuda a reflexionar sobre la vida i els dubtes existencials.

MÚSICA

El “Reggae” és considerat la música de Jah, el cant de Déu. Els primers en donar aquest concepte van ser els "Mystic revelation of Rastafari". Al pas del temps ha anat canviant de forma des del “ska”, el “dancehall” passant per el “roots” i el “ragga”.
Són melodies inspirades en ritmes jamaicans que inspiren a una situació de tranquil•litat, pau i benestar, sense preocupacions. Recorda a una situació de pau entre tots.
El màxim representant és Bob Marley, per molts dels rastafaris és considerat un rei com en el seu moment ho vas ser Selassie.

FORMA DE VESTIR

Vesteixen amb peces de roba força amples i colgades. A vegades poden aparentar una estètica una mica deixada ja que donen més importància a la part interior de la persona. Solen portat complements amb els colors de la seva bandera.
L’aspecte físic que més els caracteritza són les rastes, aquest pentinat recorda al pèl del lleó que és l’animal amb el qual es representen. Les rastes també volen representar el cabell dels negres que és més cargolat que el dels blancs, d’aquesta manera representen la seva ideologia i posició davant els conceptes com la igualtat, la pau, etc.

Publicat per Alba Medinyà

PUNKS





ORIGEN

Aquesta tribu urbana té els seus orígens a finals dels anys 1960, quan una corrent de joves de Gran Bretanya entre d’altres països industrialitzats consideraven que el rock havia passat a ser un mitjà d’expressió per els joves. Va sorgir en contra de la rigidesa dels convencionalismes que ocultaven formes d’opressió social i cultural.
El terme “punk” té un significat despectiu que es sol relacionar amb objectes o persones brutes, desgradables, rastreres... Els “punks” o “punkies” es diferencien de la societat pels rols que no adopten i que sobresurten dins dels estereotips socials per tenir un caràcter descuidat. Molt sovint s’han associat aquestes actituds amb la deixadesa personal i s’ha utilitzat com a mitjà d’expressió de sentiments de malestar, odi i també s’ha relacionat amb comportaments neuròtics o autodestructius.

FILOSOFIA DE VIDA

La cultura del “punk” ha estat principalment dirigida per la voluntat de la llibertat individual. Per tant potencia els moviments i la lluita conta l’autoritarisme, l’anarquisme i el pensament lliure. Durant els anys 1970 l’actitud d’aquesta tribu urbana tenien una filosofia de vida molt diferent a l’actual, tenien un concepte pessimista, desesperat i agressiu davant la societat. En canvi avui en dia es basen molt més ens les idees de d’individualisme i la llibertat per fer i dir les coses, tenir una ment oberta i no rebutjar diferents punts de vista, no actuar segons les modes i les manipulacions mediàtiques, estar en contra del consumisme...

MÚSICA

Hi ha molts tipus de música “punk”, es divideixen segons les lletres i les diferents ideologies de cada subgrup. Per exemple el “hardcore punk” va ser la primera evolució del punk a finals dels anys 1970, era la més extrema, ràpida i més agressiva. Les bandes més destacades d’aquesta tipologia inicial van ser “Bad Brains”, “Black Flag” o “ Dead Kennedys”.
El “Gipsy Punk” és un altre subgènere que barreja la música tradicional romana, la música del cabaret i el “punk rock” clàssic algunes bandes que van impulsar aquest estil són “Chunga Chunga” i “Gogol Bordello”.
“L’Horror punk” es tracta de grups que les seves lletres estan relacionades amb pel•lícules de terror i de Serie-B i tota la imatge que les acompanya.

VESTIMENTA

Com diuen els seus ideals, no s’ha de seguir cap moda i es poden vestir de la manera que els hi agradi més però els elements que més els representen són els complements amb els símbols anarquistes i antifeixistes. Les botes es van començar a portar per burlar-se dels militars i les forces d’ordre públic. També es porten les “converse” ja que en aquella època eren les sabates més barates i pròpies de la classe obrera.
La cresta com a pentinat també és una burla a la guàrdia pretoriana de toma ( com els cascs dels romans amb cresta). Les cadenes representen que són esclaus del sistema i es troben empresonats en aquesta societat.

Publicat per Alba Medinyà

dijous, 18 de març del 2010

PIJOS/ES



Anomenats pijos a Espanya, los fresas a Mèxic, els chetos a Paraguay, Argentina i Uruguay, els gomelos a Colombia, etc. Sempre han estat presents però anomenats de moltes maneres diferents.
Són un estereotip de joves i en ocasions adults, els quals estan molt interessats en l'estètica i en la imatge, ja sigui la pròpia, la marca de la seva roba, els cotxes que utilitzen, etc.
Referent al seu estil musical, sovint escolten pop, electrònica o el grup de música que estigui de moda.

VESTIMENTA

Hem de fer distinció dels nois i de les noies. Els nois porten pantalons de pinces o planxat, camises de ratlles i polos i per les noies pitillos texans o negres, camises masculines, cabell planxat, polos, mocadors,etc. Ambdós sexes porten complements com rellotges, joies, etc. Tota la roba i els complements de grans marques.

Publicat per Júlia Ventura Recasens

GRUNGERS


La paraula grunge significa brutícia, fent referència a una estètica desmanegada i bruta en les distorsions, en les veus i en l'estil. Els Grungers es rebel·len contra la societat consumista, la qual es deixa guiar pel que la televisió els diu que facin, siguin, pensin, parlin, etc.
Normalment vesteixen camisetes de ralles (vermelles i negres, verdes i negres..) o de grups, texans, i bambes converse de colors foscos.

HISTÒRIA i MÚSICA

A principis dels anys noranta a Seattle neix un moviment musical anomenat Grunge com a evolució del punk. El grunge es va estendre a nivell mundial durant la primera mitat de la dècada dels noranta, impulsat principalment per l'èxit comercial dels àlbums Nevermind de Nirvana i Ten de Pearl Jam. La popularitat del grunge va disminuir a mitjans de la dècada dels noranta. De les grans bandes que van donar vida al moviment en el 2008 només quedaven actives Pearl Jam, Mudhoney i The Melvins.
La música grunge s'inspira en el punk, heavy metal i rock alternatiu. Les característiques d'aquest so són les seves guitarres brutes i distorsionades, bateries pesades, melodies vocals molt repetitives i lletres de cançons angoixoses, les quals reflecteixen apatia i desencant.

Publicat per Júlia Ventura Recasens

RAPEROS


Un rapero (rapper) és el terme que designa a les persones aficionades a la música rap. Si bé el hip hop té el seu origen a finals dels setanta, el moviment cultural rapero amb les seves característiques actuals es va presentar cap als anys vuitanta i noranta, donant origen a un estil de vida. Es pot dir que és un col·lectiu intergeneracional ja que el marge d'edat dels raperos oscil·la entre els dotze i els trenta-cinc anys. La iniciació al col·lectiu tendeix a produir-se durant l'adolescència, al voltant dels 12 i 15 anys i normalment es manté un lligam durant el rest de la vida.

HISTÒRIA

El rap sorgeix com un estil musical dels barris llatins de Nova York en la dècada dels 80, com l'expressió dels sons i les melodies de la cultura hip hop, el qual agrupa corrents estètiques com el graffiti, el breakdance o el scratch.
En les primeres presentacions de grups de rap s'utilitzaven algunes cançons per a fer barreges i així crear una composició que funcionava com a fons sonor per a que un o varis raperos poguessin rapejar al mateix temps. Seguidament, el rap va assolir una expressió més metafòrica i complexa.

IDEOLOGIA

Referent a la religió, un rapero pot ser de qualsevol religió i política. Els raperos gangstas es centren més a idees de la vida criminal com poden ser la violència, les armes de foc, els robatoris, les drogues, etc.. Molts dels raperos tenen com a principal objectiu gravar les seves pròpies cançons i ser reconeguts musicalment.

VESTIMENTA

  • Cabell curt o rapat
  • Jaquetes amples i llargues
  • Cadenes i rellotges
  • Pantalons amples i caiguts
  • Samarretes de màniga curta i de bàsquet
  • Bambes esportives
  • Gorres o caputxa
Publicat per Júlia Ventura Recasens

FLOGGERS


Els floggers són la primera tribu urbana que es caracteritza per l'ús d'internet, sobretot per la utilització del portal Fotolog.com. La xarxa social del Fotolog permet publicar comentaris i fotos per tal de mostrar-les públicament.

IDEOLOGIA

La ideologia que comparteixen els floggers no es caracteritza per tenir unes arrels profundes, els seus ideals tenen a veure amb el culte a la pròpia imatge i el desig de tenir molts seguidors del seu fotolog personal per tal de ser populars.

ESTÈTICA

El seu estil és caracteritzat principalment per pantalons cenyits (sovint amb la part del turmell més ajustada -pitillos-) de colors cridaners, jerseis de coll picat i bambes de lona o converse. Pràcticament no existeix cap diferència entre la roba masculina i la femenina, ambdós utilitzen roba molt semblant i inclús el sexe masculí vesteix roba tradicionalment femenina.
El seu pentinat és semillarg i amb un serrell que tapa parcialment els seus ulls. L'aspecte dels floggers té la funció de destacar i cridar l'atenció, utilitzant colors cridaners i tons de maquillatge forts.

MÚSICA

Entre els gustos dels adolescents trobem la música electrònica, principalment techo, sobre la qual s'ha desenvolupat un ball anomenat “Electro”. Els seus moviments consisteixen a estendre ràpidament una cama, colpejant-la al terra amb el taló i senyalant l'altra cama cap endarrere, a continuació repetir amb l'altra cama:
http://www.youtube.com/watch?v=MeaI-VYzHcI&feature=related

Publicat per Júlia Ventura Recasens

diumenge, 14 de març del 2010

Mapa tribus urbanes







BIBLIOGRAFIA

  • Costa P., Pérez, J.M., Tropea, F. (1997) Tribus Urbanas, Ed. Paidós, Barcelona, España.
  • Freixa, Carles. De jóvenes, bandas y tribus. Editorial Ariel, Barcelona, España 1998.
  • Cottet, Pablo y Galván, Ligia (1993) Jóvenes: Una conversación social por cambiar. ECO , Santiago , Chile.
  • Ariño, Antonio (1997) Sociología de la cultura. La constitución simbólica de la sociedad. Ariel Sociología, Barcelona, España.
  • Beezer, A. (1994) “Dick Hebdige: Subcultura, el significado del estilo”, en Introducción a los Estudios Culturales, Barcelona, Boschttp://www.blogger.com/post-edit.g?blogID=5975666632053553736&postID=5759527735299772585#h,.

divendres, 12 de març del 2010

QUÈ SÓN LES TRIBUS URBANES ?


Com tots ja sabem, últimament en el nostre país s'ha parlat molt de les tribus urbanes. Però molta gent es pregunta com és el motiu perquè els adolescents portin a terme aquests grups. Pot haver dos motius: per ideologia (tribus més antigues), o per moda (tribus modernes). Dintre de les tribus urbanes podem trobar als Emos, Gòtics, Floggers, Skaters, Skinheads, Hippies, etc...

Hi ha una cosa que totes les tribus urbanes tenen en comú, és la identificació mitjançant la vestimenta. Cada integrant de les tribus, és fàcilment identificable en el carrer, a causa de la seva manera de vestir i als seus modes. Si bé hi ha algunes tribus que són bastant confuses amb unes altres, cadascuna té la seva pròpia ideologia i és això el que les fa diferents.

El fet de conformar un grup amb altres persones de les mateixes característiques brinda a l'individu cert sentiment de pertinença a aquest grup i per què no, de rebuig cap a uns altres. Des d'aquest rebuig provenen les diferències que desemboquen en enfrontaments com les ja conegudes "Baralles de l'Abastament". Més endavant, anirem ficant-nos de ple en cadascuna d'aquestes tribus, per a conèixer-les millor, i també veurem, com són aquestes tribus vistes per les persones que no pertanyen a cap tribu, persones que pertanyen vulguin o no al sistema. Seran les tribus urbanes, una manera dels adolescents per a estar en contra del sistema?...Ja ho veurem...

Publicat per Jessica Garcia

HIPPIES



ORIGEN

La subcultura Hippie va ser originalment un moviment juvenil que va néixer als Estats Units durant els primers anys de la dècada del 1960 i que posteriorment es va estendre per tot el món. La paraula hippie derivada de hipster, i s'utilitzava originàriament per descriure als Beatniks que s'havien traslladat al districte de Haight-Ashbury, a San Francisco. Van heretar els valors contraculturals de la generació beat i crearen les seves pròpies comunitats, escoltaren el seu rock psicodèlic, foren partidaris de la revolució sexual, i prenien drogues com el cànnabis i el LSD per explorar estats alternatius de la consciència.
Negrita
FILOSOFIA DE VIDA

Els “hippies” van adoptar un mode de vida comunitari, basat en l’amor i la pau, renegaven del nacionalisme i de la Guerra del Vietnam, prenien elements de religions com el budisme, d’hinduisme, i també de les religions del indis nord-americans. Estaven en desacord amb els valors tradicionals de la classe mitja dels EE.UU. Consideraven el paternalisme governamentals, el militarisme, les empreses multinacionals i els valors socials tradicionals com a part d’un sistema que als seus ulls, no tenia legitimitat. Els hippies s’automarginaven de la societat, buscant formes de vida en comú on la pau i l’amor fossin els valors més importants. Això els va fer que s’oposessin frontalment a la majoria de les doctrines, valors i costums que habitualment s’acceptaven. Per si mateix el moviment no tenia un caràcter ideològic ni polític clarament definit, encara que les seves idees i el seu mode de vida tenen certa similitud amb alguns aspectes de l’anarquisme, com, per exemple, la vida en comunes. Resum dels principals trets dels hippies:
  • Estil de vida bohemi i es desposseïen de les necessitats materials. Perseguien fonamentalment la vida comunitària, el pacifisme i l’amor lliure.
  • Eren “pro-desarmament nuclear”, d’on prové el símbol hippie més representatiu, que després es va relacionar amb l’eslògan “amor i pau”.
  • Buscaven arribar un estat d’espiritualitat alternativa o consciencia superior, mitjançant l’ús d’estupefacients al•lucinògens o a traves de la meditació.
  • Defensaven l’ecologia.
  • No estaven d’acord amb l’ús i abús de drogues dures com l’alcohol, l’heroïna, les amfetamines i la cocaïna, principalment per els elevats graus d’addicció que genera.
  • Un altre característica de la vida hippie era el nomadisme i el plaer per viatjar.
Actualment els hippies són una tribu pràcticament extingida però que ha aconseguit deixar impregnades en gran part de la societat actual els seus ideals antimilitaristes i revolucionaris. L’evolució d’algunes comunes hippies ha donat lloc a les ecoaldeas d’avui, també anomenades “comunes 2000”. Molts d’aquests hippies es citen en festivals per celebrar la vida i l’amor, com en el Festival de la Pau.

MÚSICA

Per els hippies la música era una cosa molt important, la música que més els atreia era el “rock and roll”. Un dels majors concerts que es van realitzar va ser el Woodstock 69. Entre els cantants que més els agradaven eren Janis Joplin, que va ser un dels grans ídols que tenien els hippies. Però també tenien a la banda Jefferson Airplanes molt discutida i criticada banda de rock. També tenien a altres cantants com: Jimi Hendriy, Joan Baez, que també van tenir gran influencia entre els hippies.

VESTIMENTA I L’ESTIL HIPPIE

Generalment utilitzaven robes amb molts de colors i brillants, buscant això una estètica psicodèlica, encara que també se’ls podia veure utilitzant robes destenyides i florejades. Però no només el color era la seva característica, sinó també les camises llargues i els pantalons acampanats. També utilitzaven robes típiques d’Àfrica o l’Índia i diferents penjants amb símbols hippie típics (amor i pau, flors, dibuixos aborígens americans). Una de les característiques fonamentals de la seva vestimenta era que la majoria de les vegades intentaven confeccionar-se’ls ells mateixos. També és una de les seves principals característiques deixar-se el cabell i la barba llarga. Aquesta moda es aplicada a tots dos sexes. Perseguien una vida nòmada i amb pocs recursos monetaris, van popularitzar l’ús de la camioneta Volkswagen Combi o Transporter, a les que redecoraven amb els seus típics colors psicodèlics.

Publicat per Jessica

EMOS




Emo és un terme de l’argot, en principi utilitzat per descriure la gama de les actituds i dels estils relacionats amb la música emo, encara que aquest aspecte esta cada vegada més allunyat de l’accepció que aquesta paraula ha pres en aquest llenguatge. Com adjectiu, “emo” pot descriure un estil de comportament o un estat general d’infelicitat o melancolia. És un estil de vida que la gent adopta; en especial les persones joves.


ORIGENS


Una persona que es considera “emo”, fora de l’àmbit musical, són persones que amb la seva estètica intenten semblar persones tristes i amargades, utilitzen tot el seu físic en “problemes emocionals”. Durant més d’una dècada, el terme “emo” va ser utilitzat quasi exclusivament per descriure el gènere de la musica que va predominar als anys 80; no obstant, durant els anys 90, com la música emo va començar a convergir en el seu sentit popular, el terme va començar a ser utilitzat com a referència més amplia que la seva denotació anterior de l música.


VESTIMENTA I MODA EMO


Utilitzen pírcings, tatuatges i, a diferència dels “gòtics”, acostumen a trencar amb la monotonia de la roba fosca a través d’alguna accessori fluo.

  • Sabates Converses o Vans
  • Jerseis amb caputxa
  • Samarretes arrapades al cos amb estampats femenins
  • Jeans de color negre ajustats
  • Estrelles de color rosa al cinturó
  • Cabell engominat cobrint part de la cara
  • Pírcing a la cella esquerra i en el llavi inferior esquerra
  • Colors: rosa i negre principalment
  • Alguns “emos” es maquillen els ulls de color fosc a l’estil gòtic
CINEMA

Els “emos” senten un apreci especial per les pel·lícules de drama-romantica i pel·lícules amb estètica gòtica, però a la vegada amb un cert contingut “emocional”. Els agraden especialment les pel·lícules de Tim Burton, sobre tot de la pel·lícula animada “Pesadilla antes de Navidad”, “La novia Cadáver”, “Charlie y la fábrica de chocolate”,...


AUTOFLAGELACIÓ


Existeixen “emos” que, entre altres practiques fosques, es tallen la pell com a sinònim de descontent amb el mon que els envolta i fantasiegen amb el suïcidi. Algunes parelles d’”emos” es tallen els braços per expressar el dolor que porten a dintre.


MÚSICA


En termes generals, “Emo” és un gènere musical que es caracteritza per la carrega emocional de les seves lletres, casi sempre de dolor i odi. Els subgèneres que es desprenen de la música “Emo” són el “Emo Punk” i l’ “Emocore”. No els agrada dir quin tipus de música escolten perquè tenen por a que és comercialitzi i arribi a mans de gent no “Emo”.


FILOSOFIA EMO


Són ments inconformistes i pessimistes. Es preocupen molt per la seva aparença i es declaren en contra de les modes (encara que paradoxalment ser emo esta de moda), solen tenir tendència a preguntar-se el sentit de les coses i no acostumen a creure a les religions. Una de les seves frases més repetides és “el emo nace, no se hace”.


Publicat per Jessica