EMOS

Emo és un terme de l’argot, en principi utilitzat per descriure la gama de les actituds i dels estils relacionats amb la música emo, encara que aquest aspecte esta cada vegada més allunyat de l’accepció que aquesta paraula ha pres en aquest llenguatge. Com adjectiu, “emo” pot descriure un estil de comportament o un estat general d’infelicitat o melancolia. És un estil de vida que la gent adopta; en especial les persones joves.

ORIGENS

Una persona que es considera “emo”, fora de l’àmbit musical, són persones que amb la seva estètica intenten semblar persones tristes i amargades, utilitzen tot el seu físic en “problemes emocionals”. Durant més d’una dècada, el terme “emo” va ser utilitzat quasi exclusivament per descriure el gènere de la musica que va predominar als anys 80; no obstant, durant els anys 90, com la música emo va començar a convergir en el seu sentit popular, el terme va començar a ser utilitzat com a referència més amplia que la seva denotació anterior de l música.

VESTIMENTA I MODA EMO

Utilitzen pírcings, tatuatges i, a diferència dels “gòtics”, acostumen a trencar amb la monotonia de la roba fosca a través d’alguna accessori fluo.

• Sabates Converses o Vans
• Jerseis amb caputxa
• Samarretes arrapades al cos amb estampats femenins
• Jeans de color negre ajustats
• Estrelles de color rosa al cinturó
• Cabell engominat cobrint part de la cara
• Pírcing a la cella esquerra i en el llavi inferior esquerra
• Colors: rosa i negre principalment
• Alguns “emos” es maquillen els ulls de color fosc a l’estil gòtic

CINEMA

Els “emos” senten un apreci especial per les pel·lícules de drama-romantica i pel·lícules amb estètica gòtica, però a la vegada amb un cert contingut “emocional”. Els agraden especialment les pel·lícules de Tim Burton, sobre tot de la pel·lícula animada “Pesadilla antes de Navidad”, “La novia Cadáver”, “Charlie y la fábrica de chocolate”,...

AUTOFLAGELACIÓ

Existeixen “emos” que, entre altres practiques fosques, es tallen la pell com a sinònim de descontent amb el mon que els envolta i fantasiegen amb el suïcidi. Algunes parelles d’”emos” es tallen els braços per expressar el dolor que porten a dintre.

MÚSICA

En termes generals, “Emo” és un gènere musical que es caracteritza per la carrega emocional de les seves lletres, casi sempre de dolor i odi. Els subgèneres que es desprenen de la música “Emo” són el “Emo Punk” i l’ “Emocore”. No els agrada dir quin tipus de música escolten perquè tenen por a que és comercialitzi i arribi a mans de gent no “Emo”.

FILOSOFIA EMO

Són ments inconformistes i pessimistes. Es preocupen molt per la seva aparença i es declaren en contra de les modes (encara que paradoxalment ser emo esta de moda), solen tenir tendència a preguntar-se el sentit de les coses i no acostumen a creure a les religions. Una de les seves frases més repetides és “el emo nace, no se hace”.

Publicat per Jessica