El món del rap

LA METÁFORA DE LAS TRIBUS URBANAS Y TRIBUS URBANAS COMO METÁFORAS

Marcelo Gamero Aliaga
Sociólogo
Universidad Arturo Prat
marcelo.gamero@gmail.com
Iquique- Chile

El presente artículo va a concentrar nuestra atención en torno al fenómeno de las denominadas “tribus urbanas”. Mediante su noción y ciertas características, se pretende resaltar y otorgar una significación especial a la reflexión, en torno a la construcción de la razón sensible, socialidad e imaginarios subterráneos, bordados interna, destellante y a manera de metáfora entre los miembros de estas nuevas formas de agrupación juvenil.
Palabras clave: Juventud, Metáfora, Secreto, Socialidad.

INTRODUCCIÓN

La complejidad que ha representado abordar el fenómeno de las pandillas, bandas, maras o gangs-bands, no es desconocida para nadie. Algunos de los más destacados aportes que enrielaron la investigación hacia dicha dirección, fueron realizados a partir de la década de los veinte y finales de los años treinta desde la sociología norteamericana. Específicamente, la denominada Escuela de Chicago, inspirada principalmente en Georg Simmel y con una orientación Ecológica Humana, adoptada a partir la noción de simbiosis, vista como la costumbre de vivir juntos, organismos de diferentes especies dentro del mismo hábitat, logró instaurarse como uno de los principales centros en contribuir tanto a la reflexión como a la investigación empírica de este fenómeno urbano en particular y otros en general, a razón de la explosión demográfica y el incesante flujo de inmigrantes hacia dicha urbe norteamericana. La riqueza y logros alcanzados por esta escuela de la mano de Thomas, Znaniecki, Park, Burguess, Wirth y Thrash1 principalmente, va a radicar en haber sido uno de los institutos pioneros en reconocer la autenticidad de dichos mundos subterráneos como formas de vida no menos reales o valiosos en vez de denigrarlos, algo que, sesenta años mas tarde, el sociólogo francés Michel 1 Sobre la investigación de las pandillas, en particular destacó Frederik Thrasher en 1929 publicando su libro The Gangs. A Study of 1313 gangs in Chicago, subrayando especialmente en la relación de estos microgrupos con un hábitat en particular, algo que posteriormente en el año 1943, William Whyte tomará con su libro La Sociedad de las Esquinas concentrará su foco en el especial vinculo de solidaridad entre los integrantes de estas bandas. Maffesoli, también con una profunda inspiración en el pensamiento simmeliano, logrará integrar a la discusión
mediante la noción de Tribus Urbanas 2.

UN FENÓMENO EMERGENTE Y DIVERGENTE

La transformación de la vida cotidiana en el seno de la sociedad contemporánea, sin duda no ha dejado indiferente a ninguna de las disciplinas de las Ciencias Sociales. Desde fines de los años ochenta, tanto la sociología, la antropología como la filosofía han logrado interpretar fielmente un sinnúmero de cambios sociales, culturales y económicos que han venido acompañados de la mano de la cuestionada y puesta en boca de todos globalización. Hoy en día, bajo una cultura progresivamente individualista, donde el ser se ha convertido en tributario del tener, el dinero define a las personas mucho más que sus conocimientos intelectuales o sus virtudes morales, donde el mérito se mide crecientemente por el dinero, el prestigio se organiza en torno a él y el altruismo aparece en el marco de la competitividad generalizada (Moulián 2000: 32), emerge un fenómeno fundamentalmente dado a conocer en América Latina, desde mediados de la década de los noventa, el cual se ha denominado sugerentemente con el nombre de Tribus Urbanasi.

DE LO SIMPLE A LO COMPLEJO

Para que podamos comprender la complejidad y leer la lógica de dicho fenómeno, debemos remitirnos a la noció n de tribu comúnmente utilizada desde la antropología, la cual ha constituido una de las expresiones más antiguas, siendo empleada desde entonces según dos enfoques, en donde primeramente ha solido utilizarse para “distinguir un tipo de sociedad de otra, o un modo de organización social diferenciado de otra organización de la sociedad, banda o Estado” (Godelier 2000: 199); para luego, ser definido como “aquel grupo autónomo, social y políticamente de extensión definida, de homogeneidad cultural y organización social unificada, que habita en un territorio que le pertenece” (Zarzuri 2000: 81).
Por su parte, lo urbano, suele revestirse como una de las características propias de la vida centrada en las ciudades contemporáneas, las cuales como nuevos centros productivos, comerciales y residenciales metropolitanos, suelen encontrarse marcadas por la complejidad, el individualismo y la hostilidad.
Se puede decir de esta forma, que la noción de Tribus Urbanas, logra remontarnos -aunque no con las mismas cualidades de las de la Edad Media- a aquellas “comunidades emocionales” desplazadas en el acontecer de lo moderno, por medio de la racionalidad excesiva, el mito del progreso y que han sido revalorizadas hoy por hoy tras –en palabras de Maffesoli- la fatiga de la modernidadii, representando así como la gran mayoría de las metáforas, “un buen medio para aprehender la globalidad social” (Maffesoli 1997: 199) en que vivimos.

CONCLUSIÓN

De esta forma, el fenómeno de las tribus urbanas surge como una de las principales metáforas contrarias al individualismo y exitismo imperante, sobre todo impuesto por el mundo adultocéntrico y presente en el seno de la familia contemporánea, en donde estas nuevas formas de agrupación juvenil van encontrar en el grupo a diferencia de sus propias familias, fuertes implicaciones emocionales3 y sentido de pertenencia grupal en Intersticios: Revista Sociológica de Pensamiento Crítico: http://www.intersticios.es 133
torno a la valoración de la subjetividad, brotando como “nuevos modos de vida que renacen bajo nuestros ojos: como un nuevo mapa relativo a la economía sexual, a la relación laboral, a la palabra compartida, al tiempo libre y a la solidaridad sobre los reagrupamientos de base” (Maffesoli 1990: 140). Es así, que para poder aprehender este fenómeno en particular, se vuelve necesario conocer en profundidad, aquellos elementos que van a establecer la unidad- lógica interna y multiplicidad de experiencias compartidas, las cuales son comúnmente ignoradas y servirán para comprehender la naturaleza de la sociedad actual y futura. Un referente concreto a lo mencionado anteriormente, queda en manifiesto en Chile, donde grupos de barristas, punkies, anarquistas, skinhead y sharp, han sido dados a conocer por intermedio de los medios de comunicación, bajo eventuales enfoques simplistas, sobre todo sustentando aquel anverso displicente, anómico, de exceso y sobre todo de violencia de dichos grupos juveniles, sin escatimar en comprender en profundidad aquellos mecanismos de proximidad, la extraña pulsión que los incita a “vivir en banda” y el fuerte vínculo interior entre ellos; algo inmaterial que los alienta a la materialidad del estar juntos.

BIBLIOGRAFÍA

GODELIER, MAURICE (2000): Economía, fetichismo y religión en las sociedades primitivas. Siglo XXI (España).
MAFFESOLI, MICHEL (1997): Elogio de la razón sensible. Una visión intuitiva del mundo contemporáneo. Paidós (España).
MAFFESOLI, MICHEL (1990): El tiempo de las tribus. El declive del individualismo en la sociedad de masas, Icaria (España).
MOULIAN, TOMÁS (2000): El consumo me consume. Lom ediciones (Chile).
NISBET, ROBERT (1990): La formación del pensamiento sociológico I, Amorrortu (Argentina).
Zarzuri, Raúl (2000): “Notas para una aproximación teórica a nuevas culturas juveniles: las tribus urbanas”, en Revista Última Década, nº13 (Chile).

VÍDEO FLOGGERS

1. Autor

Floggers

2. Argument

Es tracta d’un recull de vídeos sobre diferents membres d’aquesta tribu urbana, mentre mostren les seves habilitats ballant la música electro.


3. Pla i angle

Durant aquest vídeo s’utilitza el pla conjunt i el pla sencer ja que així es poden veure bé els moviments dels personatges que hi apareixen. En algunes escenes també s’utilitza el pla general i això mostra l’ambient de l’entorn dels floggers.
Es tracta de plans amb moviments de persones i no de càmera, ja que aquesta resta estàtica i el que es mou són els personatges.
L’angle és el normal ja que així es facilita que els moviments dels personatges es vegin del tot bé i amb precisió.

4. Posada en escena

En la presa apareixen diferents personatges els quals no són actors, sinó que són joves que es consideren floggers i seguidors de la música electro. Un tret distintiu que apareix en tots els joves que ballen en aquest vídeo és la indumentària. La majoria coincideix en els pantalons estrets pitillo i en la roba de colors cridaners.
Els escenaris varien segons els joves que surten ja que alguns surten ballant en festes on es veu que estan rodejats d’altre gent, en terrasses, el carrer... i n’hi ha d’altres que surten en habitacions d’una casa cosa que porta a entendre que els vídeos els han gravat ells mateixos.
La llum i els colors de l’escenografia varia segons el lloc on es troben els personatges, de tal manera que en algunes escenes els joves apareixen al carrer o en habitacions molt ben il•luminades i en d’altres ocasions apareixen en habitacions més fosques o en festes.

5. Ritme i transicions

Apareixen diferents gravacions dels floggers ballant i cada cinc o sis segons es canvia de personatges i d’escenari i apareix un altre vídeo i així successivament.
El ritme de la música està lligat amb els vídeos que van apareixent i en alguns moments es fan repeticions que van coordinades amb el ritme en qüestió.
També destaquen les transicions que es fan entre els diferents vídeos que pertanyen a petites escenes d’un videoclip. En l’inici del vídeo apareix una imatge d’un mp3 la qual dóna a entendre que comença la música.

6. So:

El so consisteix en part de dues cançons diferents que pertanyen al gènere electro i que el seu ritme lliga amb els vídeos i els passos que fan els personatges. Com hem comentat en l’apartat de ritme, quan la música es repeteix els vídeos també ho fan de manera coordinada.
Es comença amb una cançó anomenada “Faggot” i s’acaba amb “The Shuffle”, les dues són exemples molt clars de la música que defineix aquesta tribu urbana.

7. Transmissió de valors

El que transmet aquest vídeo és la diferència entre tribus urbanes, la música que els agrada i els aspectes més distintius d’aquest grup. No apareixen indicadors ni mostres sobre la seva ideologia per tant, a partir d’aquest vídeo només ens podem fer a la idea dels seus gustos musicals i el seu estil de roba i de ball.

8. Comentari personal

Hem escollit aquest vídeo perquè apareixen diferents personatges i tots vesteixen i ballen de la mateixa manera, el que demostra que és un tribu urbana amb un estil molt definit. Tot i que aquest grup no defensa cap ideologia en concret, donen més importància a l’estètica i al món digital i tecnològic i tots coincideixen en les mateixes característiques.

Publicat per Alba, Júlia i Jessica.

DOCUMENTAL RASTAFARI

Què és vol dir ser un rastafari?

1. Autor o associació que l'edita

RASJOMANNY.com

2. Veu en off

Al minut 1:09 apareix la veu en off de'n Bob Marley. Durant els minuts restants, els diferents protagonistes que apareixen parlen davant la càmera.

3. Ritme del documental

El documental comença amb una cançó de ritme ràpid. Seguidament, tres rastafaris presenten la seva forma de vida, durant les seves intervencions el ritme és més pausat.
Al minut 1:06 apareixen una imatge de'n Bob Marley acompanyada de la seva veu en off, aquí el ritme s'accelera però és bastant similar als segons anteriors. Molt seguidament, comença una cançó, aquí el ritme s'accelera notablement.
Per últim, hi ha la intervenció de dos membres d'aquesta tribu urbana. Durant l'últim minut, el ritme és més pausat, sobretot els últims segons del documental.

4. Transicions

Al principi del documental, quan desapareix el nom de l'editor, hi ha una transició que difumina el nom. Cap al final, quan es presenta a Lee "SCRATCH" Perry, apareixen vàries imatges alternades.

5. Argument

Al llarg d'aquest documental, apareixen varies persones de la tribu urbana dels rastafaris. La pregunta que se'ls hi presenta és "Què és ser un rastafari?". Davant aquesta qüestió, un dels rastafaris afirma que ser rasta és un intent per corregir algunes de les injustícies del món, és una manera de connectar-se amb la creació. Un altre protagonista creu que la filosofia rasta és una manera de predicar l'amor i la unió entre les diferents sessions. Seguidament, també es creu que és una manera de reconèixer a Deú, tan en sentit espiritual com físic.
En un moment concret, apareixen una cançó i una veu en off que determina que el rastafarisme és una filosofia espiritual que va trobar la seva difusió en el grup "Bob Marley & The Wailers". S'afirma que no és només una religió sinó que també és un moviment i una forma de vida ampla, profunda i lliure.
Un dels últims protagonistes creu que ser qualsevol persona pot ser rasta i afirma que aquesta cultura deixa de banda el color de la pell, la roba que portis, el color del cabell..només has de voler cercar la veritat, trobar la veritat i la pau per a tu mateix. Per acabar, l'últim rastafari diu que ser rasta és ser just i sagrat, no fer mal, ser un profeta i un mestre i deixar que la gent et segueixi.

6. Personatges, espai, composició.

Apareixen cinc rastafaris :

• Ras Mel Glover, guitarrista de "The Wailers"
• Arnold Braeckenridge, trompetista original del grup "Bob Marley & The Wailers"
• Benjamin Zephanlah, músic i escriptor de cançons rastes.
• Junior Marvin, guitarrista original del grup "Bob Marley & The Wailers"
• Lee "SCRATCH" Perry, ex-productor de "Bob Marley & The Wailers"

Dos rastafaris es troben en el mateix espai. Aquest espai té un banc i una planta, i al centre de l'escena apareixen ells. Els altres tres es troben en llocs molt diferents, un està situat en una habitació i els altres dos en una mena de sala. La composició d'aquests llocs és molt natural i afavoreix l'entorn dels protagonistes per tal de que ells siguin el principal centre d'atenció.
La cançó que apareix en el documental és representada en un concert, aquest espai ens il·lustra el seguiment

7. Què vol transmetre?

Aquest documental vol transmetre alguns dels coneixements de la filosofia rasta. Els diferents protagonistes expliquen quina és la seva visió i quin el seu sentiment respecte què és ser rastafari. Creiem que volen donar a conèixer com són i per a què lluiten.

8. Comentari personal

Creiem que aquest documental reflecteix quines són les bases del pensament dels rastafaris. Aquest moviment no és tan sols una religió sinó que és també un estil de vida; els seus seguidors protesten contra la pobresa, l'opressió, contra els problemes mundials i això ens determina que són un grup de persones que lluiten per un demà més just i igualitari, per un món en el qual la població estigui unida i sigui respectuosa amb el seu entorn.


Publicat per Alba, Júlia i Jessica.

PRIMERES MANIFESTACIONS HIPPIES

COMENTARI DE LA IMATGE

1. Qui és l’autor ?

Michael Fellon

2. Lloc i data de la realització.

1970 a la Universitat de Berkeley, Califòrnia

3. Tipus d’imatge (caricatura, pintura, fotografia,...).

Fotografia.

4. Context històric (buscar altres fonts d’informació).

A partir dels anys seixanta, van sorgir nombrosos grups organitzats i espontanis que protestaven per motius socials i polítics. Els més importants van ser: als Estats Units, l’oposició contra la participació en la guerra del Vietnam; a Europa, el moviment obrer i estudiantil que va esclatar a França el maig de 1968, i a tot Occident, els moviments pacifistes en contra de la guerra i la cursa armamentista.

5. Descripció pormenoritzat d’elements (color, signes, personatges,etc).

Gènere:

Històric

Subgènere:

Moviment hippy

Format de la imatge:

JPG

Enquadrament:

Pla americà

I·luminació:

Escala de grisos i contrast baix.

Color :

Blanc i negre.


És una fotografia en blanc i negre on apareixen uns joves i adults manifestant-se davant la universitat de Berkeley, Califòrnia.

Al primer pla de l’imatge podem veure gent asseguda i que dona l’esquena a l’observador de l’imatge. Podem destacar d’aquest primer pla, l’aparició d’un home i un noi jove que intenten ondejar una bandera hippie. En un segon pla podem observar més espectadors de la manifestació, però que romanen drets. En un tercer i últim pla, podem veure uns arbres i la façana de la universitat de Berkeley.

Simbologia: el símbol hippie que apareix a la bandera de la imatge és un signe de pau generalment associat al moviment hippie. El seu origen, és un simbol “pro-desarmament nuclear”.

6. Objectius de l’autor.

Captar fotos d’aquella nova generació de joves “contraculturals” que pretenien lluitar contra la cultura establerta fins aleshores. A partir d’aquestes primeres imatges Michael Fellon va ser el primer en fer servir la paraula “hippie” per referir-se als joves bohemis (al contrari dels vells bohemis de l’anomenada generació beat). Però la gran premsa va trigar gaire bé dos anys en utilitzar aquesta nova paraula.

7. Conceptes- ideals principals il·lustrats.

Aquesta fotografia ens mostra el moviment de crítica contra el sistema social establert als països occidentals que va començar als EUA, a la Universitat de Berkeley, a Califòrnia.

CONTRA QUÈ PROTESTAVEN ELS JOVES DELS ANYS SEIXANTA ? PER QUÈ S’INICIA LA PROTESTA JUVENIL A LES UNIVERSITATS ?

La repulsa es va fer extensiva a la ciutat i tot el que representava, i una de les característiques de la protesta juvenil va ser el distanciament de les famílies i l’assaig de formes de vida comunitàries. D’aquestes sectors inconformistes van sorgir els hipster, els beatnik i finalment els hippies. Aviat van desenvolupar afinitats en literatura, llenguatge, religió i drogues, compartides per diversos grups. Era un intent de simbolitzar la seva adhesió a tot allò primitiu contra la tecnologia, que també va tenir l’exponent en la vestimenta(...). No obstant, això la societat de l’opulència aviat va posar en marxa els mecanismes de defensa (...). Convertits en una curiositat més del sistema, les seves cançons de protesta van entrar al mercat de consum i la indústria de la vestimenta va incorporar a la moda moltes peces que havien estat utilitzades com a rebel·lia contracultural: les ulleres <>, els collarets i penjolls a l’estil indi, les bandes al cap, els blue jeans fabricats amb aspecte atrotinat i pedaços incorporats, etc. La protesta contra la societat burgesa va produir nous articles de consum per a la classe mitjana.

8.Transmissió de valors: quins ?

Pacifisme, cooperació i unió.

9. Comentari personal.

Ens agrada aquesta imatge, perquè il·lustra els inicis del que posteriorment serien els hippies. Podríem haver triat fotos molt més emblemàtiques sobre hippies (viatjant en furgonetes viatjant, fumant, ballant en algun concert, però nosaltres hem volgut apropar-nos aquelles primeres manifestacions estudiantils, que van trencar amb la concepció que és tenia dels joves universitaris fins aleshores.


Publicat per Alba, Júlia i Jessica.

ANUNCI DE "LONDSLADE LONDON"

ANÀLISI OBJECTIU. Què veiem ?

1. Nom del producte/marca:

Londsdale London

2. Eslògan/logotip:

"LONDSLADE London"

3. Descripció del producte i dels seus destinataris.

El producte que s’anuncia són samarretes de màniga curta de la marca “LONDSDALE LONDON” que es volen promocionar entre el col·lectiu skin.

4. Identificació del medi en el qual apareix: (nom del medi/publicació, data, horari/ubicació, extensió/duració).

Aquests anunci surt a la contraportada del número 52 (març 1988) de la revista Super Hincha, dedicada al món ultra i amb un gran protagonisme dels Ultrasur.

5.Tipus de campanya: campanya prèvia d’expectació-llançament del producte-campanya de manteniment.

És una campanya que pretén promocionar la marca de roba utilitzada habitualment pels Skinheads. Concretament és vol anunciar les samarretes de màniga curta de la marca “Londsdale London”.

6. Descripció dels elements morfològics: escenari (entorn físic i sociocultural,…), so, objectes, personatges (personalitat, edat, gènere, etc).

Aquests anunci presenta a dos nens, que aparenten uns 10 o 12 anys, amb els caps rapats i la vestimenta típica dels skins; tirants, botes militars, etc. A la imatge els dos menors apareixen donant-se les seves mans després de que s’hagin produïts un tall amb la navalla que encara sosté un d’ells, en un pacte de sang.

La senya d’identitat dels caps rapats no es limita a la seva aparença externa. És fàcil, i també pueril, reduir el moviment skinhead a una moda passatgera. A una qüestió purament estètica. Però és un error. Els skins són sobretot lleials. Com en el pacte de sang d’aquests nens, el compromís adquirit pels caps rapats, quan abracen el moviment neonazi, és amb seguretat molt més sòlid que el de l’immensa majoria dels feixistes. Pels components del CEI, DN, AUN, MSR, o qualsevol altre col·lectiu neonazi, és fàcil passar desapercebuts en la seva vida diària. Només els més propers coneixeran la seva tendència política i les seves opinions sobre la raça, la pàtria o la sang. Però un skinhead no és un nazi de paisà. El seu crani rapat, la seva estètica i el seu comportament davant la seva ideologia 24 hores al dia. I el que és més important, els seus tatuatges són un segell indeleble que tindran que suportar sobre la seva pell durant la resta de la seva vida.

Els skinsheads són l’essència, la base i el pilar del moviment neonazi internacional. Són soldats polítics, tropes de peu i com a tals, una espècie d’innocents orfes que busquen un líder que els guií.

7. Descripció pormenoritzat d’elements (color, signes, personatges,etc).

· Format de la imatge:

JPG

· Enquadrament:

Pla general (per captar sencers els dos joves fent el pacta de sang i mostrar la roba que porten habitualment els skins).

· I·luminació:

Escala de grisos i contrast baix.

· Color :

Blanc i negre.

8.Text escrit: (escrit i verbal: missatges que s’emeten, persones i temps verbals, tipus de lletra, característiques de la veu,…

A la part inferior esquerra de la foto apareixen les lletres grans de la marca que es vol promocionar, en aquest cas “Londsdale London”. Totes dues paraules surten en negreta, però “Londsdale” surt amb un tamany de lletra més gran i subratllat, i en canvi “London” surt amb lletra més petita i sense subratllar.

Podem observar com la marca “Londsdale London” tornar a sortir a la samarretes que exhibeixen els protagonistes.

ANÀLISI SUBJECTIU: Què ens suggereix ?

9. Impacte de l’anunci: ens agrada, que és el que més ens agrada o disgusta, la idea o la manera d’expressar-la, resulta creatiu, quins són els aspectes més impactants, es recorda l’eslògan.

És un anunci que impacta per l’imatge d’aquests nens fent un pacta de sang. Trobem que és un anunci molt agressiu per captar joves skins, creiem que l’empresa hauria de modificar l’anunci i buscar de ser més creatius a l’hora de promocionar aquesta marca entre el públic skinhead.

10. Públic al qual es dirigeix l’anunci: (gènere, nivell sociocultural, edat, ideologia,…).

Aquest anunci va clarament dirigit al col·lectiu skinhead amb un cert nivell econòmic, ja que tota la roba skin que es comercialitza té un cost força elevat, tot i que, tradicionalment els skinheads eren de classe obrera i portaven uns jeans i una camisa o suèter qualsevol. No tenia tanta importància el portar una roba específica, sinó compartir unes certs ideals i formes de vida comuns.

Respecte l’edat a la qual va dirigida és a skins joves, "no camarades", que permetin donar continuïtat al moviment skin. L’ideologia que volen transmetre és evident, el nacional socialisme que és regeix pel racisme.

11. Valors i estereotips que s’utilitzen com a reclam o es manifesten: bellesa, èxit social,… Quina visió es dona d’ells? S’estableixen relacions causa-efecte amb el producte ?

Els valors que es volen transmetre és que ser un skins és una cosa de sang, ja es neix amb aquest pensament. Però portar aquestes samarretes, reforçar l’ideologia que és volen difondre a la resta de la gent. Per ser un bon “kamarada” avui dia, també és important tenir cura de l’estètica (comprar marques com Ben Sherman, Fred Perrym, tenir unes botes Dc Martens,...).

Els valors principals que es volen transmetre amb aquest anunci és: lleialtat, joventut, consumisme, èxit i que portar roba “londslade london” és important per ser acceptat entre el grup skin.

Cal tenir en compte que “Lonslade” és una marca important entre el col·lectiu skin, perquè és la única forma que tenen els skins de lluir les paraules NSDA legalment.

12. Estratègia comunicativa-persuasiva- com aconsegueix AIDA ? com capta l’atenció (personatges coneguts, repetició, sorpresa…)? Pretén convèncer raonadament o seduint ? l’espectador participa per identificació o per projecció ?

Aquest anunci intenta captar a joves adolescents, perquè s’iniciïn al món skin. L’empresa “Londslade” els ven que per certs acceptats en el grup skin, han de comprar roba d’aquesta marca perquè sinó no seran inclosos.

Buscant per la xarxa, ens hem trobat amb la següent noticia que ens sembla que és interessant respecte l’empresa anglesa “Londslade Londos”.

L'Empresa Lonsdale va iniciar la vida venent equips de Boxa a través d'una petita botiga en la carrer Beak, al nord de Londres. En els primers anys, la marca va ser popular principalment per les seves samarretes, jerseis i també es va fer popular entre els jovenes skinheads que freqüentaven els gym. No obstant això, la marca d'indumentària anglesa Lonsdale està «massa» de moda entre els «caps rapats» alemanys, pel que l'empresa de roba esportiva va llançar la campanya «Lonsdale estima tots els colors» para sacsejar-se aquesta dolenta reputació. «El nostre objectiu, amb aquesta campanya antirracista, és que els neonazis deixin de dur la nostra marca», va dir una font del seu representant a Alemanya, Bèlgica, Hongria i Holanda. Succeïx que un «jogging» amb caputxa de Lonsdale, dut correctament sota una caçadora d'aviador, només deixa aparèixer les quatre lletres centrals, que recorden les sigles del partit nazi (nacional-socialista) d'Hitler: NSDAP. L'absència de la «P» en la marca -especialitzada al principi en articles de boxa- permet hàbilment eludir la llei que reprimeix l'ostentació de símbols nazis. «Ens vam adonar de la magnitud del problema a fins dels noranta, quan vam veure que cada vegada més neonazis duien roba de Lonsdale en reportatges de televisió o revistes», agrega la font.

Publicat per Alba, Júlia i Jessica.

TRIBUS URBANAS Y ADOLESCENCIA

El fenómeno de las tribus urbanas no es nada más que la búsqueda de los jóvenes por aquella identidad tan añorada. Cuando un joven se junta a una sociedad que posee las mismas tendencias, modas, etc. que él, este se sentirá identificado tanto con el grupo como con sus modas y sus símbolos.


Madrid Noviembre 2009 Beatriz Quiroga
--------------------------------------------------------------------------------

El tema de las tribus urbanas ha sido uno de los que más páginas de libros, periódicos y revistas, y más horas de radio y televisión ha llenado en las últimas décadas. La recurrencia del tema revela el intento que la sociedad adulta ha hecho - y hace - para comprender las nuevas formas de vida, de cultura y de ocio de la adolescencia y juventud, y de sus maneras de adaptarse a un mundo en constante cambio.
Bajo la denominación de tribus urbanas se describe a las agrupaciones de jóvenes y adolescentes que comparten un modo de ver la vida, una estética particular, la adhesión a un estilo musical, etc., y que se da especialmente, aunque no únicamente, en entornos urbanos.

Han sido diversos los estudios sobre el tema que se han hecho desde disciplinas tan dispares como la Antropología, la Sociología, las Ciencias de Comunicación e incluso la Psicología, pero, en resumen, se podría definir una tribu urbana como un espacio:

• que se constituye con un conjunto de reglas específicas a las que el joven decide confiar su imagen parcial o global, con niveles bastante amplios de implicación.

• que es un lugar de mitos, donde sus miembros pueden construir una imagen, un esquema de actitudes y comportamientos gracias a los cuales su sentido de identidad queda reafirmado y reforzado.

• que es un lugar de desorden y agitación social, en el sentido de que sus miembros deciden “declarar la guerra” a la sociedad adulta de la que no quieren formar parte.
  

Donde la relación de pertenencia es intensa y aporta un sentido existencial. Las acciones de los miembros de los grupos se sostienen en esta pertenencia, lo que deriva en una cierta des-responsabilización de los individuos respecto a sus propias acciones.

Desde la Psicología y la Sociología, los autores coinciden al afirmar que la búsqueda de una identidad social que lleva al adolescente a buscar un grupo con el que identificarse coincide con el momento normal y más crucial de la búsqueda de la propia identidad. Esto, además, explicaría el carácter transitorio que suele tener la pertenencia a estas tribus.
Cualquiera con un hijo adolescente sabe lo complicada que es esta época para toda la familia. Un periodo de inestabilidad emocional, de crisis de identidad, un momento en el que a los padres a veces les cuesta reconocer a su hijo como a la persona que creían conocer. No en vano, los últimos estudios en neurociencia determinan que durante este periodo, no sólo hay cambios a nivel hormonal, sino que también se producen drásticas modificaciones en el cerebro. La neurocientífica Sarah Blakemore, investigadora del Institute of Cognitive Neuroscience del University College de Londres, especialista en la investigación del cerebro adolescente y basándose en las tecnologías que permiten ver el funcionamiento del cerebro en vivo, afirma que la adolescencia es “una época de desarrollo cerebral especialmente importante” y que es "un periodo donde la conciencia de uno mismo, la influencia de los semejantes, la asunción de riesgos...todas estas cosas cambian".

Judith Rich Harris, en el capítulo dedicado a la adolescencia de su polémico libro “El mito de la educación”, nos habla de un equipo de psicólogos que estudió a adolescentes durante la década de los 70 llegando a la conclusión de que “ser miembro de un grupo era un factor clave para el desarrollo de la personalidad”; también cita al etólogo Eibl-Eibesfeldt cuando éste habla de los ritos de paso de las tribus tradicionales diciendo que “el chico debe emanciparse de su familia para que pueda identificarse con el grupo (sociedad) a otro nivel. Debe desarrollar una lealtad al grupo que va más allá de la lealtad a la familia […], ya que la iniciación saca al chico de la esfera de su familia inmediata y lo entrega al grupo”.Y, concluye diciendo que “cuando se reparten entre grupos, los adolescentes se están definiendo a sí mismos.”

Es comprensible que muchos padres al encontrarse en el pasillo con un desconocido disfrazado de “Eduardo Manostijeras” se lleven un susto de aupa. O, que la batalla campal en contra de los vaqueros cochambrosos, rotos y deshilachados nos dejen un profundo agotamiento existencial, pero todo pasa… y todo queda. Eviten oponerse o desaprobar la indumentaria de sus hijos, sólo conseguirán reforzar esa actitud. No caigan en la angustiosa, aunque comprensible pregunta: pero, ¿te vas a poner eso para ir a ver a tu abuela? Intente respirar, tomarse las cosas con sentido del humor, aceptar el reto que les proponen los adolescentes y recen a Santa Rita para que este momento vital acabe lo antes posible.

-----------------------

"Las tribus urbanas son cazadoras de identidad"

22/09/2009

---

Sostiene Costanza Caffarelli, antropóloga de la Universidad Nacional del Centro (UNICEN), que analizó el fenómeno de los grupos sociales de los emos, floggers, punks y los rolingas. ¿Cómo reconocer cada tribu? ¿En qué creen? ¿Cómo se visten? ¿Qué música escuchan? ¿Son violentas o sólo rebeldes? Estas y muchas otras preguntas se buscan responder en el libro ?Tribus urbanas. Cazadores de identidad".

La antropóloga Costanza Caffarelli de la Universidad Nacional del Centro (UNICEN), Argentina, estudió el fenómeno sobre jóvenes y tribus urbanas . Caffarelli es licenciada en Antropología de la Facultad de Ciencias Sociales de la UNICEN y magíster en Problemas y Patologías del Desvalimiento y en Gestión Educativa. En su publicación analizó los nuevos intereses, gustos, costumbres y valores de los adolescentes de hoy.

El libro explora una cuestión que inquieta a la opinión pública en los últimos tiempos: el fenómeno de las tribus urbanas. Estas manifestaciones juveniles se expanden cada vez más en ciudades de América Latina, así como en Estados Unidos y Europa.

Son grupos que comparten una visión del mundo, una cierta ideología, una estética (peinado, maquillaje, modo de vestir) y el gusto por determinado género musical. Toman distancia de la sociedad, del "mundo adulto", y constituyen espacios de encuentro y de contención, en los cuales comparten intereses e inquietudes, y se brindan protección unos a otros.

Desde los históricos hippies y rockeros, pasando por punks, heavies y góticos, hasta los actuales indies, ravers y floggers, y los sugestivos emos, una gran cantidad de agrupaciones se ha conformado, con una fuerte marca en común: manifestar la insatisfacción que les genera el modo en que el mundo los trata.

Hacer a un lado los (pre)juicios Según la autora, también doctorada en Ciencia Política, se trata de hacer a un lado los (pre)juicios, para poder saber de qué se trata y qué hacer para abordar este fenómeno de las tribus urbanas, que de un modo u otro, ha venido para quedarse.

"La idea o el concepto de tribus urbanas es bastante nuevo, aparece a fines de los años 80 y los 90, para dar cuenta de los fenómenos de agrupamientos juveniles" explicó la investigadora de la UNICEN.

En su investigación, trata de comprender "cómo los jóvenes se congregan a partir de ciertas afinidades, intereses, gustos, ideales e intereses compartidos, en el marco de un concepto que ha sido bastante discutido".

Respecto a esa discusión del concepto de tribu urbana, especificó que se da en torno a "si se trata de tribus o no y por qué, pero creo que lo interesante es que sirve como herramienta para pensar cómo es el agrupamiento o el fenómeno de agrupamiento en los jóvenes".

En tal sentido, estima que lo más interesante está en saber "por qué y cómo aparecen esos grupos, y debido a qué se da en esa etapa de la vida", marcando diferencias sobre todo a partir de la ?apariencia? en su forma de ser y desenvolverse en la sociedad.

"La apariencia tiene que ver con aspectos filosóficos, lo que cada tribu presenta como consigna que lo identifica, pero también el aspecto estético es uno de los que quizás más llama la atención porque es lo más visible, y hasta lo más provocador".

Para Cafarelli, es a partir de lo estético que las tribus "construyen esa provocación". Tras mencionar el ejemplo del surgimiento de los punks en Inglaterra durante la década del 70, con crestas y pantalones rotos en medio de una sociedad conservadora, indica que se trataba, en aquel entonces, de "una estética que implicaba una provocación, algo que se sigue dando pero de diferente manera y en un contexto distinto, por eso hay que leerlo en su contexto histórico".

Tecnología, emos y floggers

Precisamente revisando ese concepto de tribu urbana, Cafarelli aclara que "respecto a emos y floggers se visualiza el uso de la tecnología y las comunicaciones como denominador común, o sea estos grupos están mediados por la tecnología, el uso de internet, las cámaras y lo que se ve por el hecho de subir esas fotos a las páginas".

En su análisis, surge que existe "una facilidad y una velocidad en la comunicación que va produciendo otro tipo de intercambios o que tiene que ver ya con otros soportes".

El fenómeno se ve en edades que van de los 13 a los 20 años aproximadamente."Siempre se producen estos grupos de pares, donde los jóvenes van saliendo un poco de sus casas, experimentando socialmente, viviendo en el afuera, y entonces la constitución de esos grupos ayuda a que la salida sea menos traumática y conflictiva".

Respecto a las situaciones de violencia, que suelen aparecer mediáticamente asociadas a estas tribus, sobre todo en los medianos y grandes centros urbanos del mundo- pueden encontrar alguna explicación: "de algún modo tienen que ver con afirmar la identidad, de un modo exacerbado y violento. Por ejemplo, es como decir: a ese otro como no es como yo, no lo tolero ("no lo banco") entonces lo agredo. De esta forma se trata de preservar la propia identidad y remarcar esa diferencia de la peor manera".

Por otra parte, históricamente, la música, la literatura, el teatro, el cine, y la cultura en general ha generado estos movimientos diferenciables, quizás hoy más visibles por el avance constante y vertiginoso de la comunicación.

"Siempre se da en torno a lo que llamamos el consumo cultural, y que también tiene que ver con la vestimenta" remarca la autora del libro.

A no preocuparse, ya se le va a pasar

Lo cierto es que la antropóloga señaló que "siempre cuando se es adolescente se es parte de un grupo. Muchos padres, ante el avance de las tribus suelen preguntarse: si mi hijo es flogger o se viste de manera no convencional ¿debo estar preocupado? En realidad ser parte de un grupo es una cuestión prototípica de esa edad, por eso los padres en realidad no deberían preocuparse ni alarmar a su hijo, dado que el chico está en esa experiencia social como parte de un grupo".

Y amplió, respecto a las inquietudes que abordan por lo general a la juventud: "se trata de constituirse como grupo, con chicos y chicas que quizás están sufriendo lo mismo que ellos. Se trata de ver cómo"me banco esto de salir a tener que lidiar con el afuera: tengo que salir de noche solo, volver, como usar la plata, defenderme en el colegio de determinadas situaciones" diría un adolescente.

Ante ese panorama, Cafarelli finalmente plantea que"es ese momento donde se van jugando como sujeto en sucesos dolorosos o difíciles de asumir, y para eso los jóvenes van buscando esos grupos de referencias, más allá que no sean tribus. Todos fuimos chicos y parte de un grupo, siempre nos encontramos en eso que nos permite ir viviendo una experiencia social para intentar ver, de a poco, con que nos encontraremos luego".

Fuente: Prensa, UNICEN, de Universia Argentina.